Hemeroteca

Portes d’entrada diferents, franges horàries segons els cursos, termòmetres, gel hidroalcohòlic, mascaretes, aforaments limitats als lavabos, finestres obertes permanentment, taules separades, grups reduïts... És una nova escola? S’han perdut els objectius en el trajecte? Ja no hi ha excursions ni sortides al teatre, no hi ha tallers d’astronomia ni xerrades de professionals externs, els pares no poden entrar dins del recinte... Hem hagut de tancar les portes i cal que ens preguntem: què en queda en realitat de l’escola en aquesta “nova escola”?

Us respondré que ha quedat allò fonamental: el desig i les ganes d’ensenyar i d’aprendre, l’escalfor humana, les mirades de complicitat, els somriures, les rialles i les il·lusions de compartir el dia a dia. El confinament ens va fer molt de mal, ens va canviar la vida, així com la pandèmia. Però l’escola, la “nova escola” continua activa com sempre, organitzada de forma diferent a causa d’una nova realitat, però amb el mateix objectiu de sempre: EDUCAR.