Què s'entén per un alumne ben preparat?
L'escola, tal com l'hem viscuda la major part de nosaltres, reservava per als alumnes un rol passiu on se'ls hi demanava que es portessin bé, fessin la feina, i anessin aprenent exercitant la memòria de forma gairebé exclusiva. Una memòria que sovint no estava referenciada en cap experimentació, i que quan una cosa no s'entenia l'havien de memoritzar igualment. El professor era el centre d'aquest model d'aprenentatge, la memorització n'era l'estrella, i la repetició l'estratègia. L'alumne que ho entenia, gràcies als esforços del professor, consolidava uns aprenentatges més significatius, i el que no, s'ho aprenia per aprovar i ho oblidava d'immediat.
Actualment, intentant recuperar els plantejaments de l'Escola moderna que van sorgir a principis del s.XX, es vol trencar amb aquest model tradicional, però sense perdre de vista els molts actius que també tenia. L'alumne deixa de ser passiu, i esdevé el centre de l'activitat a l'aula així com el responsable del seu propi aprenentatge, els processos i l'experimentació guanyen protagonisme.
Paral·lelament la memòria està perdent importància, fet que de consolidar-se seria un error. Sense memòria no hi ha coneixement, i per tant no hi ha base per l'anàlisi crític. És evident que no em refereixo a una memòria no comprensiva, que està totalment superada per l'accés a la informació de què disposem avui en dia, sinó a la construcció de la pròpia memòria a partir dels coneixements que anem adquirint al llarg de la nostra vida acadèmica, professional i personal.
Per tant, l'escola no ha de renunciar als continguts, en tot cas n'hem de fer una tria més acurada, i els hem de treballar de manera que sigui el propi alumne qui els vagi fent seus, al seu ritme, amb l'ajuda i supervisió del professor. I sobretot de forma pràctica, experimental i crítica.
L'eix central de l'escola actual no pot ser ni la memòria, ni els hàbits, però ambdós són fonamentals per a una bona formació dels alumnes. Cal que la comprensió passi per davant de tota la resta, i que conjuntament amb l'expressió, la capacitat lògica-matemàtica, la creativitat, el treball cooperatiu, els valors, els hàbits i la memòria vagin construint persones capaces d'adaptar-se als constants canvis que la societat i el mercat laboral del futur els depararà.
Jordi Aiguadé
Cap Departament Humanístiques
